La nostra amiga Rosa Rotger Triay ha trobat, i ens ha fet arribar, aquestes gloses de l’any 1778, del llibre “Folklore Menorquí. De la pagesía”, de Francesc Camps i Mercadal “Francesc d’Albranca”. Un relat, glosat, que ens recorda el nostre Fra Roger, i la seua tasca d’ajudar al poble, sobretot en anyades dolentes, com la que descriu el glosador. Aquí la teniu …
[zilla_one_third] De s’anyada vui parlar: mil set-cents setanta-vuit; qui fonc un any curt de fruit, de llegum i de poc pa, que els pobres van arribar a dur-li, an es ventre buit! Veient que es poble patia, van dir an es predicador que explicás amb so sermó que assistís el que poria; que Déu ja li pagaria, a més de s’obligació. Los més doctes s’ajuntaren, de frares i capellans, senyors, mossons, ciutadans, tots els extrems consultaren, i en sa quarema donaren llecéncia per menjar carn. Ells feren un enviat que anás per la pagesia, per veure si trobaria qualcú que fes caritat per la gran necessitat que a Ciutadella hi havia. I hi havia un capellá que anava pels cavallers i pels que porien més, si tenien res de dar: i molts varen ajudar de carn, i blat i doblers.[/zilla_one_third] [zilla_one_third] Pels pobres alimentar feien una olla comuna; els pobres corren fortuna en dia que es blat va car; que un qui curtetja de pa pot dir en raó que dejuna. Tres calderes de cuinat feien un dia altre no, carn d’oveia i de moltó , i covos de pa taiat: i cada part dessecat; i un per dar sa ració. Es frare qui ho va cuinar, aquest partia es cuinat; sa carn la dava el donat, i son fii donava es pa; peró a l’últim no faltá gent que ho va despreciat; Així mateix hi ha hagut Gent que ho va despreciar: “que feien es cuinat dar”; “que casi tot era suc”. Jo en voldria haver tingut per poder-me assaciar. El que ho ha despreciat, aquest mereix corregir, i en raó Ii podem dir que no en té necessitat: perqué un qui va atalentat tot ho troba un au-fení. (*)[/zilla_one_third] [zilla_one_third_last]Molts se devien pensar que es posarien com odres, com qui vagi a unes bodes, de cuinat i carn i pa: tanta gent s’hi abutira que faran ses parts menoses. Mitja quartera de blat partien cada vegada; prima que fos sa tajada, al punt estava acabat, i en n’amollar en es falcat, era just una espolsada. Del que m’han encomanat ja «he donades ses proves: com van proveir los pobres: de pa, carn i de cuinat; i a qui ho ha despreciat, Déu deix fer millores obres. Si volen sebre s’autor que aquestes cobles ha fet, i volen sortir de plet direu que és en Bep Vivó, a prop des Portal de Maó, un pobre veI i contret. (**) *) .Au Fenix. * * 1 Contret. esgarrat . impedit… [/zilla_one_third_last]]]>x
